Prenc aire i començo a escriure.
Tot comença el dimarts 28 quan el meu amic i company Mario Mañas em truca i em diu: Felicitats per les nominacions!
Crido d´alegria i començo a saltar com una bleda amb el meu company de pis per tot el saló de casa, quan em para i em diu, escolta no tens funció avui a la Muntaner?, de cop torno al món real prepar- ho la bossa i anar cap al teatre.
Un cop allà només li explico al Vladimir Vera ( el director del muntatge) per no fer molt enrenou però quan acaba la funció ja ho sabia tot l´equip i part del public d´aquella nit, es una funció molt especial.
Durant la setmana la gent em comença a donar à nims encara que jo sempre dic que les nominacions ja son premis i que passi el que passi jo ja estic contenta.
Arriba el dia 8, al dematà vaig al taller dels dissenyadors Guillen Doz, que son dos germans encantadors L´Arturo i la Miriam, on tenen un preciós vestit blau turquesa de gasa per a mi, una joia i unes sandà lies dorades també meravelloses per un pel altes ( confio en que si no faig molt el boig les aguantaré tota la nit..).
Desprès vaig cap a la perruqueria del meu tiet on en principi te la ideia de tallar-me el serrell recte, jo li dic que guardi les tisores on està ven i pensem una altre proposta.
Llavors mira el vestit i diu, però si té un toc 50´s! farem el pentinat de la Grace Kelly, jo emocionada ( soc una mitòmana de les actrius dels anys 50) li dic que endavant, perquè encara no sabia que m´hauria de passar dues hores " con los rulos puestos"....
Dino amb la meva mare ( una mare bestia,forta i autentica i el meu referent a la vida) i ens expliquem les coses de la setmana. Marxo cap a casa i començo a prepararem doncs en mitja hora em pasa el xaviet ( Javier Almeda) a buscar.
Em recull i entrem cap a la festa, allà amics i companys ens felicitem i ens desitgem molta sort, dona gust estar allà , tot cares somrients, es respira molt bon rotllo.
Sopem , tot està bonÃssim i jo sóc una golafre!
Comença la gala començen les pessigolles a la panxa, les mateixes pessigolles que tens el minut abans de sortir actuar, però doncs arriba el Romeo m´agafa la mà i respiro.
Tot va bé, la gent riu, fa broma i malgrat algún problema tècnic ( que es justifica totalment per ser el primer cop) tothom sembla que empatitza amb la gala.
Arriba el meu primer premi, millor vestuari, agafo el premi i el micròfon, intento dir alguna cosa però les paraules es barallen a la boca, aquest premi no es per a mi es per la Fedora, la vestuarista de BOB, el merit es tot seu.
Arriba el segon, millor somriure, fen honor al premi m´agafa un riure intern i només tinc paraules per agrair-li a ma mare l´ortodoncia que em va posar als 9 anys.
Déu meu! arriba el tercer, millor interpretació a televisió, m´emociona molt, sobretot per el treball que hi ha darrera.Li dedico al meu company per aguantar-me tots aquests anys amb tot el que comporta viure amb una actriu, no es gens fà cil.
I llavors per a mi el premi mes especial i amb més valor de la nit millor actriu de drama, em venen al cap les mil hores de assajos, les funcions, el meu increïble equip, la meva famÃlia. En aquest any i en la meva carrera com actriu BOB a sigut sens dubte el personatge mes important que he interpretat mai.
 Em costa parlar estic realment emocionada, però veig tots els meus companys aplaudint i amb paraules d´agraiment recordo com es de dura la nostra feina, com em d´ estar contÃnuament lluitant per aconseguir el que ens agrada fer. Perseverancia, constà ncia i responsabilitat son alguns dels valors que intento mantenir sempre en la meva feina i en la meva vida, aixà doncs com una autentica espartana crido, A CONTINUAR LLUITANT GUERRERS!
A partir de aquà torno a respirar en un núvol de felicitat.
Aquests premis son com una mà amiga a l´esquena que em diu que continuï cap endavant, com una clicada d´ullet que et dona confiança, com una abraçada ben forta plena d´energia.
Gracies, moltes gracies, a la Unió, als companys, als amics, a tothom que esta al meu voltant i m´estima, a qui confia en mi i a tots aquells que cada dia fan que sigui la persona que vull ser, GRACIES GUERRERS!
Comparteix la notÃcia amb Facebook
